L’artèmia, fem aqüicultura a l’aula

Àrees/Matèries: Biologia i geologia.

Descripció de la proposta:

L’artèmia és un gènere de crustacis branquiòpodes que viuen a les aigües hipersalines de tot el món. De les diferents espècies que formen aquest grup, Artemia salina té el seu hàbitat a Catalunya a les llacunes litorals costaneres com les salines de la Trinitat del Delta de l’Ebre i és font d’aliment dels famosos flamencs, o a llacunes d’interior com les salines de Gerri de la Sal. Una altra espècie d’aquest grup de petits crustacis, l’Artemia franciscana, s’utilitza extensament en aqüicultura i aquariologia com a aliment per a larves de peixos. La característica fonamental que fan de les artèmies uns organismes tant importants per l’aqüicultura és la seva reproducció mitjançant quists: produeixen uns ous envoltats d’una estructura que els protegeix de les condicions adverses com la dessecació. Això fa que els ous d’artèmia es puguin conservar molt fàcilment.
El seu cultiu amb finalitats didàctiques ofereix la possibilitat a l’alumnat de conèixer el cicle vital i la morfologia de cadascuna de les seves fases: quists, nauplis, metanauplis i adults. Així mateix l’alumnat també pot descobrir algunes tècniques emprades en l’aqüicultura: eclosió, collita i manteniment d’organismes vius. Per últim, també es pot esmentar la situació del gènere Artèmia en algunes llacunes del nostre territori, on l’espècie autòctona Artemia salina es troba desplaçada per l’espècie exòtica Artemia franciscana.

Aspectes didàctics i metodològics:

Aquesta proposta consta de dues sessions de treball per a portar a terme l’eclosió dels quists d’artèmia. Durant la primera sessió l’alumnat ha de preparar i confeccionar tot el material necessari per al cultiu i iniciar l’eclosió dels quists. Al cap de 24-36 hores (depenent de la temperatura) ja hauran eclosionat els primers nauplis d’artèmia. Així doncs, durant la segona sessió es podrà realitzar la collita, el comptatge de nauplis i l’observació al microscopi dels nauplis.
Es recomana realitzar ambdues sessions al laboratori. L’alumnat pot treballar en grups d’entre 2 i 5 persones per grup.
Finalment, per a qui vulgui observar el cicle vital complert s’hauran de preveure algunes sessions més complementàries d’observació al microscopi. A més, si s’opta per a realitzar un cultiu prolongat s’haurà de tenir en compte que el cultiu exigeix una vigilància diària (alimentació i manteniment de la qualitat de l’aigua).

Objectius:

Observar la morfologia d’un crustaci i conèixer les diferents fases del seu desenvolupament larvari.
Conèixer una estratègia de supervivència d’algunes espècies: l’enquistament dels ous en condicions desfavorables.
Experimentar diferents tècniques de producció aqüícola i d’experimentació al laboratori.
Comprendre la interacció entre l’ésser humà i l’artèmia i valorar les implicacions per la natura de l’ús en aquariologia i aqüicultura.

Competències bàsiques de l’àmbit científico-tecnològic:

Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat.
Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.